LLIURAMENT PREMIS SAMBORI 2014

Este passat divendres vam assistir a l'Auditori de Catarroja convocats per la Fundació Sambori per tal d'acompanyar el nostre guardonat, l'alumne Gerónimo Roba, un dels guanyadors en la modalitat del 2n cicle d'ESO.

Per segon any consecutiu, la vetlada va estar partida en dues sessions a fi de poder acollir com cal el nombrós públic assistent que acompanya els joves escriptors guardonats.

Durant la primera sessió es van lliurar els premis literaris d'Infantil i primers cicles de Primària. En acabant, s'atorgaren els premis corresponents a els etapes de Secundària, Batxillerat i  escoles d'Adults.

Totes dues sessions, van estar animades pel cantautor Dani Miquel, que va fer ballar i cantar el conjunt de l'auditori que quedà satisfet amb l'organització d'un acte que, resumix el treball de centenars d'escoles i centres educatius d'esta comarca i que selecciona els guanyadors entre més d'un miler de treballs provinents de tots els segments educatius existents entre els tres anys d'edat i els més de seixanta.

El nostre alumne Gerónimo Roba, de 4t d'ESO (Auditori Catarroja)

SAMBORI 2014

Per tercer any consecutiu el nostre Institut 25 d'Abril ha resultat un dels guanyadors dels Premis Literaris Sambori (Horta Sud) en la seua 16a edició. El nostre guardonat ha sigut l'alumne Gerónimo Roba, de 4t d'ESO.

Moltes felicitats!

A continuació podeu llegir l'inici del relat guanyador.

Extracte del pensament d'un home boig, 
per Gerónimo Roba

Com deixar de témer la pròpia por? Jo no seria el més indicat per a respondre aquesta pregunta. No se si vostés han tingut aquests mateixos pensaments, però no és una reflexió freqüent entre les persones. La nostra ment amaga grans secrets, preciosos i, també, horripilants.

Els puc assegurar que em repetia que tot eren imaginacions meues, però per molt que intentava assossegar-me la por em tenallava el cor. No sé si eren imaginacions o realitat, però a fi de comptes, què és fantasia i què és realitat?

Tot va començar una vesprada d’estiu de 1873. Pareix impossible a primera vista ja que no hi aparente més de 40 anys. Però senyor comissari, abans que em tornen a tancar en l’hospital psiquiàtric, demanaria que vosté i el seu company escoltaren la meua història que, encara que parega un tros del diari d’un home que no ha sabut el que és el seny mai en la seua vida, podria interessar-los. Com anava dient, tot va començar una vesprada d’estiu de 1873, a París, la ciutat del vi i del romanticisme. Per aquella època jo era un escriptor decebut davant la poca polèmica que sembraven els meus llibres. Tenia aleshores 28 anys i era anglés de naixement. Vaig prendre la decisió d’instal·lar-me a França per a buscar la inspiració que necessitava per a escriure el que jo considerava com el projecte més ambiciós de la meua existència i una revelació per a la literatura mundial. La veritat és que no va resultar com jo ho havia planejat. [...]