dimarts, 30 de juny del 2020

FINALISTA CONCURS LITERARI CIUTAT DE CARCAIXENT 2020

Enmig d'una situació anòmala provocada per la crisi sanitària de la COVID-19, hem de donar l'enhorabona a l'alumna de 2n de Batxillerat, Ayanelis B. Sarango Matamoros, per haver resultat finalista en el Concurs Literari Ciutat de Carcaixent 2020, en la seua modalitat de Narrativa Curta "Soleriestruch".

El nostre alumnat no ha parat de preparar-se i estudiar en l'etapa del confinament, ningú de nosaltres ha defallit. I per això hem intentat seguir les classes amb la normalitat que se'ns ha permés, a més de continuar amb les nostres activitats de creació literària i d'escriptura. 

Per aquest motiu, durant les vacances de Pasqua els i les alumnes de 1r i de 2n de Batxillerat hem estat assajant l'escriptura de xicotets relats amb la intenció de presentar-nos a aquest certamen literari, que cada any organitza la Regidoria de l'Ajuntament de Carcaixent (La Ribera Alta) i que enguany compleix la seua 25a edició.

Enhorabona, Ayanelis!

A continuació, us deixem un breu fragment del relat finalista "Una composició perfecta" de la nostra alumna Ayanelis B. Sarango, relat que l'editorial Bromera publicarà íntegre en una obra conjunta.

[...] El sentit efímer de les coses és que tot es mor i res és per sempre. Això és el que deuen expressar les formigues petites que estan damunt del rellotge tancat, que no deixa veure l’hora o el rostre decadent que hi ha sota un dels rellotges, on sembla que hi un ull, també tancat.
Ara sóc conscient, gràcies a aquest quadre, que l'únic que perdura és el paisatge, el record, la ment. Llavors m'esforce recordar quantes persones he perdut i de quantes persones no em vaig poder acomiadar, no els vaig poder dir quan les estimava, simplement pel fet que em pensava que mai marxarien.
Actualment comprenc que la vida és com un tren on la gent que està al meu voltant són els passatgers i que tard o aviat acabaran baixant-hi. També m’he adonat de la fugacitat dels moments viscuts, que se n’han anat per a no tornar mai més, que sols quedaran vius en els meus records, com les roques del quadre de Dalí, que són l’única cosa que hi romandrà eternament. 
Una vegada hem arribat a aquest punt voldria aportar més informació sobre el meu món interior, si puc. La veritat és que m’agrada veure els quadres d’aquells pintors com Frida Khalo, Picasso, Miró i, per descomptat, Dalí, el meu pintor estimat. Dalí no pinta el que tothom sap entendre, no pinta per a tindre un valor històric, pinta per a transmetre un designi, una inquietud de manera única. Els seus quadres no tenen un significat unívoc, tenen el sentit que tu els vullgues aportar. Una accepció que dependrà del dia, del teu estat d’ànim, de com et trobes, si melancòlica, si trista, si contenta [...]