XXIII Premis Juvenils de Literatura Breu 2016, de Mislata

Volem donar l'enhorabona al nostre l'alumne Antoni Valero Salvador, estudiant de 3r curs d'ESO, que ha obtingut el Premi a l'autor més jove, dins dels XXIII Premis Juvenils de Literatura Breu 2016, de Mislata.

Es tracta d'un premi a què opten tots els joves presentats al concurs literari, d'una edat compresa entre els 12 i els 15 anys. Antoni Valero participà el mes de maig en la modalitat de poesia en valencià.

La Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Mislata convoca cada any els Premis Juvenils de Literatura Breu, per a les modalitats de narrativa i poesia, en valencià i en castellà. Han format part del jurat Pere Bessó González, Bàrbara Torres Monerri, José Ángel García Caballero, i del jurat jove, Maribel Aquilino i Tamara Torres.

CANÇONS

Vos presentem un recull amb 43 cançons per treballar exercicis d’omplir buits, d’identificar trets diatòpics o dialectals, etc.  D’algunes cançons només n’hi ha unes quantes estrofes. Altres sí que apareixen completes. Les cançons podeu escoltar-les a Youtube.

Deixe ací el pdf  per si voleu descarregar-lo complet o les pàgines que vos interessen. Al final, hi ha les solucions.

A continuació teniu l’índex de les cançons que apareixen en el pdf.

Cançons	Pàg.
1.    Naixen primaveres (Aspencat)	1
2.    Som moviment (Aspencat)	1
3.    Dona d’aigua dolça (Xeic!)	2
4.    Busco i no trobo (Xeic!)	2
5.    Somriures (Xeic!)	2
6.    Només amb tu (Animal)	3
7.    La teva (Animal)	3
8.    Ai, Dolors (Els Manel)	4
9.    Alegre i encantada (Txarango)	4
10.  Que tinguem sort (Versió d’Aitana Ferrer)	5
11.  Vola (Txarango)	5
12.  Estiu (Zoo)	6
13.  Som un riu (Txarango)	6
14.  Quina calitja (La Gossa Sorda)	7
15.  Res està escrit (Atupa)	7
16.  Bicicletes (Blaumut)	8
17.  Com he fet sempre (SoMMeliers)	8
18.  Diuen que (Tesa)	9
19.  Cara trista (Assekes)	9
20.  Wopepopiero (9Son)	9
21.  Me sobren paraules (Antònia Font)	10
22.  Vaixell de Grècia (Lluís Llach)	11
23.  Camals mullats (La Gossa Sorda)	12
24.  En s’estiu (Antònia Font)	13
25.  Vull estar amb tu (Els Catarres)	14
26.  Quan caminàvem (Aspencat)	15
27.  Una lluna a l’aigua (Txarango)	16
28.  Som (Obrint Pas)	17
29.  Sense tu (Teràpia de Shock)	17
30.  Viure sense tu (Els Catarres)	18
31.  Sense equipatge (Pau Alabajos)	19
32.  Camp de maduixes (Antònia Font)	20
33.  Canvia (Joan Rovira)	21
34.  Vola (Txarango)	22
35.  Boig per tu (versió de Shakira)	23
36.  Baix de l’aigua (Tardor)	23
37.  Ningú més que tu (Pablo Alborán)	24
38.  La flama (Obrint Pas)	25
39.  El fugitiu, poema de Miquel Martí i Pol (Judit Nedermann)	26
40.  Viure (Obrint Pas)	27
41.  Que tinguem sort (Lluís Llach)	28
42.  Encara tenim temps (Joan Rovira)	29
43.  Benvinguda al desbarat (Pupil·les)	30
Solucions

TROBADA SEDAVÍ 2016

PREMI SAMBORI 2016

El passat dissabte 14 de maig, la nostra alumna Merche Molina, de 3r d'ESO, va rebre el 2n guardó del Concurs Literari Sambori, en la modalitat del 2n cicle d'Educació Secundària, pel seu treball Trencar el silenci.

Des d'ací volem felicitar la nostra alumna Merche Molina per haver aconseguit aquest merescut guardó.  Al mateix temps continuem animant els nostres estudiants perquè escriguen els seus mons i les seues vivències literàries, en valencià, com una manera més de viure i estimar la llengua.

Recordem que les alumnes Merche Molina i Yanire Chisvert havien aconseguit endur-se el premi Sambori en la seua fase comarcal (Horta Sud) i del qual ja vam informar-vos en una entrada anterior.

Enguany la Fundació Sambori ha acudit al Palau de les Arts Reina Sofia per celebrar l'Acte de Lliurament dels premis Sambori, un concurs literari actiu des de 1998 i que comprén tots els nivells d'ensenyament, des del primer cicle d'infantil fins a la universitat, a més de les escoles oficials d'idiomes, les escoles d'adults i els centres de formació professional.

El lliurament dels guardons del 18é Concurs de Literatura en Valencià i el 13é Concurs Universitari de Narrativa curta ha estat conduït per Joan Alamar i ha comptat amb l'actuació de la Coral Giner de la Societat el Micalet de València, dirigida per Miquel Juan. En l'acte han intervingut la presidenta de la Fundació Sambori, Laura Font, i el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.

CERTAMEN LITERARI JUVENIL CRISTÒFOR AGUADO -ALDAIA-

Des d’ací volem felicitar l’alumna Sara Ruiz, que ha estat guardonada amb l’Accèsit de Narrativa en Valencià (12 a 15 anys), dins del Certamen Juvenil Aldaia Cristòfor Aguado i Medina.

Enguany el certamen arriba a la vint-i-novena edició i s’hi han presentat més de 400 obres en les modalitats de narrativa i poesia en valencià.

L’acte d’entrega dels premis ha tingut lloc este dimecres 27 d’abril al Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA).

Enhorabona Sara!

La nostra alumna Sara Ruiz (quarta, d'esquerra a dreta) en el TAMA d'Aldaia

Escultura realitzada per l'Associació Albero Artesans d'Aldaia

JORNADA PORTES OBERTES 2016

LLIURAMENT PREMIS SAMBORI 2016

Este divendres 15 d’abril va tindre lloc al Pavelló Municipal de Sedaví l’Acte de Lliurament dels Premis Comarcals del Concurs Literari Sambori, inclosos dins de les activitats amb motiu de 29a Trobada d’Escoles en Valencià.

Volem donar la nostra enhorabona a les alumnes guardonades del nostre Institut:  Merche Molina i Yanire Chisvert, de 3r i 4t d’ESO, que van estar acompanyades pels seus familiars, professors i pel director del nostre Institut, Nacho Martínez.

Al lliurament de premis van assistir, entre d’altres, l'Alcalde, José Francisco Cabanes; la Regidora d'Educació, Marta Pascual; el President d’Escola Valenciana, Vicent Moreno; Vicent Font, Xavi Gomis i Laura Font, de Guaix; a més d'altres components de l'associació. L'acte va ser amenitzat pels joves alumnes de la Sedajazz Kids Band i per David Reig.

Yanire (esquerra) i Merche (dreta)

SAMBORI 2016

Per darrer any consecutiu el nostre Institut 25 d'Abril ha resultat un dels guanyadors dels Premis Literaris Sambori (Horta Sud) en la seua 18a edició. Les nostres guardonades han sigut les alumnes Yanire Chisvert i Merche Molina, estudiantes de 4t i 3r d'ESO, respectivament.

Enhorabona a totes dues!!!

A continuació podeu fer-ne un tastet.

Equilibris inestables, necessaris, per Yanire Chisvert

He donat noranta voltes al món i no obstant això no he sortit de casa. He viscut somnis d'una vida i en canvi no he dormit més de nou hores seguides. He vist els coloms donar de menjar als avis del meu poble i monstres aterrits en escoltar un soroll.

Es diu que no és més ràpid el que més pressa es dóna, ni més savi el que més parla.

Tot aplega, tot arriba, tot passa i la vida és passatgera. Som passatgers dels trens que arriben a la nostra vida, sempre a gran velocitat i, de vegades fins i tot no tenim bitllet. Hi hem pujat sense saber on ens portarà aquesta  andròmina de metall que no proporciona cap confiança. No sabem quin seient ens tocarà ni amb qui el compartirem.

Ens demanen que escrivim una història, ens donen poques instruccions, de vegades ens donen material per poder guiar-nos: escaire, compàs... Altres vegades en canvi no ens cedeixen cap tipus d'ajuda i ens llancen sobre el paper únicament amb la nostra ploma i acabem embolicats en ell, perduts.

Sé moltes coses sobre aquest joc. Sé que comença sense que tingues ni idea de tot el que et ve per davant. Sé que una vegada comença ja no pots trepitjar el fre i molt menys fer marxa enrere. Sé que tot això acaba i també que no sé quan ho farà. Sé que aprendràs milers de coses pel camí i que seguiràs sense saber per on et van a arribar els trets. Ho sé tot això, i no en sé res. Em queda tant per aprendre.

Cada racó del planeta amaga alguna cosa o a algú que té alguna cosa a ensenyar-me, alguna cosa sorprenent. Cada quilòmetre recorregut és una altra lliçó de la qual aprendre. A la vida cal aprendre a exigir-li. Però, no et preocupes, que ella sap molt bé com exigir-t’ho a tu.

Qualsevol dia et canvien les regles d'aquest joc, sense previ avís, sense que ningú et demane permís; així que para’t a pensar. Planteja-t'ho ara o sigues conscient de les conseqüències, perquè pot ser que mai tingues un espera't, perquè pot ser que per a tu no hi haja previst un després.

Vull sentir coses cada dia; bones, dolentes i regulars. Totes i cadascuna d'elles: por, ràbia, ira, alegria, sorpresa i tristesa... perquè un dia sense emocions és un dia perdut. I on puc sentir l’emoció és on passen les coses. [...]

                
                    Trencar el silenci, per Merche Molina

Mai trenques el silenci, si no és per millorar-lo

Ludwig van Beethoven

Llum gaudia del silenci, sentia com l'aire suau feia caure les fràgils fulles del castany que veia a través de la seua finestra, era agradable sentir la seua respiració lenta i profunda. El ronc del seu gat Thomas i les gotes de l’aixeta de la cuina feien un acord perfecte, de tranquil•litat i pau. Però eixa pau estava a punt d'acabar, perquè ara ja estava asseguda davant del gran piano de cola, color negre carbó.

A Llum li feia pena espatllar eixe afortunat emmudiment i li donava la raó al seu compositor favorit quan en el seu dia va pronunciar: "Mai trenques el silenci, si no és per millorar-lo". Quan anava a tocar el primer sol, va ser interrompuda pel timbre de la porta. Una mica enutjada se n’anà cap a la porta i per a la seua sorpresa es va trobar amb Àlvar, el seu company de classes de piano. El xic hi havia anat per desitjar-li sort en el seu concurs de música clàssica que tindria lloc l’endemà. Àlvar era el primer de la seua classe, havia guanyat sis competicions consecutives. El xic li va donar una rosa roja i es va acomiadar amb un bes en la galta. Ella, tota somrient va anar cap al piano, va deixar la rosa en el faristol i va començar a fer sonar les primeres notes. De mica en mica, les notes començaren a endinsar-se en la seua ment. Llum començà a notar les notes d’un color i d’un sentiment diversos.

Ara Llum es trobava submergida en una praderia de flors de totes classes: tulipes blanques, margarides grogues i unes liles d'un morat fi. Li va vindre el record de la seua cabanya de fusta de la infància i allí estava ella, davant de la casa. Era més xicoteta del que recordava.

Al costat de la diminuta casa, hi havia la seua engrunsadora preferida, un balancí fet pel seu pare. No va dubtar en asseure’s i, de sobte, sense adonar-se’n, l’engrunsadora va començar a balancejar-se, en cada moviment li venia un agradable olor de tarongina. Llum girà el cap i veié una bonica dona vestida amb un vestit blanc. Era Clàudia, la mare de Llum. La xica va botar de l’engrunsadora i es va llançar als seus braços, fent saltar milers de pètals minúsculs de gessamí. [...]

ALFAFAR PREMIS SAMBORI
SEDAVÍ PREMIS SAMBORI